Dansa cantada, de parelles, molt popular a Catalunya.

De moviment més aviat viu i de tonada alegre, popular a les comarques interiors de la Catalunya Vella i, especialment, als Pirineus, del Pallars al Vallespir. Se solia ballar com a final d'una sèrie de balls o després d'una altra dansa, sovint un ballet o un contrapàs. Hom la balla formant rodona en grups de dues, tres o més parelles oscil·lant uns compassos cap a la dreta i uns altres cap a l'esquerra. Les balladores posaven les mans sobre les espatlles de llurs companys i aquests les agafaven a elles pel colze. A la fi les alçaven tan enlaire com podien mentre els músics aguantaven el so final tant de temps com era possible. Modernament el cant ha estat substituït per la cobla instrumental. Al Rosselló i a Andorra rep el nom de correnta.

 

 

 

Lletres :

 

Nosaltres cantem corrandes

Nosaltres cantem cansons

Demenen a les minyones

Fer petons als minyons.

 

 

Aquí baix a la carretera

Hi ha un burro estimbat

Que am les dues potes del derrara

Demana Caritat.

 

 

Si voleu ballar i cantar corrandes

En cantaré deu mil

Que les porto a la butxaca

Lligadetes am un fil.

 

 

Marieta apreciada

Quin cabell teniu tan fi

Me´n dongesin tres o cuatre

Per cordes de violí.

 

 

A ta mare li vui dir

Que es dona considerada

Dels anys que t´he festejat

Vull que me´n pagui soldada.

 

 

He comprat un tros de terra

Un ruc i tres sacs de blat

Ja no´m manca sinó dona

Per estar ben arreglat.

 

 

Jo esmorzo magdalenes

I ella m´esmorza a mi

I m´ha costat Dèu i ajuda

Per poder arribar fins aquí.

Avui som molt bons pirates

I us venim a saludar

No tenim ni baixell ni espasa

Sinó ganes de cantar.

 

 

Corrandes jo cantaria

Si las sabes cantar

Corrandes jo ballaria

Si las sabes ballar.

 

 

Aquí dalt de la montanya

Sempre m´hi trobo bé

Am el porro i la pitrera

I l´ hostalera també.

 

 

Les noies de la Manera

Son bonicas i ballan be

Tenan la panxa arrugada

Com la manxa d´un farré.

 

 

Les noies de Rocabruna

no van a pixar al riu

Perquè las de Beget es queixen

Perquè el aigua es com lleixiu.

 

 

Si al repic de les campanes

Anuncia matrimoni

jo m´amago de la festa

Com si hagués  vist un dimoni.

 

 

Aquí vaig a la carretera

Hi ha un burro estimbat

Que am les potes del darrera

Diu que l´en espitxat.

 

 

 

El rector de Vallfogona

………

Es carda la ma a la brageta

I recollons …..

 

 

 

Dos perdals dalt d´una espiga

No si poden sostenir

Dos fadrins am una noia

No si poden avenir.

 

Si la espiga fou valenta

Els perdals se sostindran

Si la nina es cariñosa

Els fadrins s´avindren.

 

 

 

Una nena molt bufona

Que se´n creia molt normal

Volia veure l´estrella amb cua

Enfilada en un fanal.

 

El jove que hi había a sota

Ell si que la va veure bè

Va veure l´ estrella am cua

I la lluna ….. (també)

 

 

 

A una noia li he dit

Si podia dormir amb ella

I m´ha dit que té el llit petit:

Dormiré a sobre d´ella.

 

 

 

La María es una noia

Am els ulls con dues brasses

Viu tota sola i no fuma

Però té cendrés a casa.

 

Es una tara fadrina

Que m´ impedeix festejar

Però és com una pica d´aigua beneita

On totom i carda má.

 

 

Parlant de matrimoni

Les minyones de Molló

Se´ls hi adreçen les orelles

Com un gos quan sent rumor.